Hostatgets indesitjables
ELS RATOLINS. Petits de color gris, no m'agradaven. Els trobava repugnants. Diuen que sempre estan associats a l'home fins al punt de desapareixer d'aquells pobles deshabitats. És el comensal que té l'home més a prop, acompanyant-lo, per això resulta tan popular en els contes i rondalles dels infants. A mi no me agradaven. L'enemic número u dels ratolins, era el gat, però, moltes vegades és feien lliscadissos ja que tenen l’oïda i l'olfacte molt desarrollats. El meu germà, l'Antón, tenia parada una ratera a l'entrada de casa i cada dos per tres, un o altre es posava el parany per barret. El gat deia: A bodes em convideu.
LES MOSQUES. Eren molt actives durant el dia, però a la nit quasi no se les veia, deien que dormien. "A toc d'oració les mosques amaguen el caparró". Com a Vilaplana, i havia molt bestià, corrals i fems, les mosques tenien un habitatge assegurat i molt agradós. A vegades disfrutava clavant-los-hi una agulla al cap. La mare a la cuina, lloc on normalment feien la vida, tenia penjada una cinta que portava un pegament perquè les mosques quedessin enganxades. Quan estaven plenes de mosques tenia un aspecte repugnant. Alguns nens sempre anaven proveïts de mosques a la cara i al nas. A l'estiu no podies baixar al carrer a berenar; si portaves pa amb oli i sucre una munió de mosques et perseguien. Una de les formes per a caçar-les era quan, com a senyores flamenques es passejaven pels vidres, llavors amb un bon cop de pala i a terra !. A l'estiu, quant més calor feia, més mosques sortien.
ELS MOSQUITS. Així com les mosques eren les mestresses del dia, els mosquits eren els amos de la nit. Que empipadors eren! A vegades passaves la nit mirant les estrelles per culpa d'ells. El seu brunziment a més de molest et posava molt nerviós. Ja podies tapar-te amb els llençols, que sempre trobaven un tros de carn, per fer-hi la picada i de seguida et sortia un petit sangtraït, de color vermell, i la picor durava bastants dies. Totes les finestres de casa tenien tela metàl·lica a fi de que no entressin, però si deixaves, per descuit, una llum encesa ja tenies el violinista tocant tota la santa nit. Una forma molt eficaç fou el flit.
LES PUCES. Les puces són petits insectes xucladors de sang que normalment viuen a la pell de gossos i gats i d'ells passen a les persones. S'acostumen a refugiar-se a les parts piloses o en llocs amb molta roba (les mantes), per això, qui normalment en tenien eren les dones i alguns nens, potser massa abrigats. Picaven principalment els braços, les cames i l'espatlla deixant un sangtraït vermell que rascant-lo produïa coentor i a vegades al·lèrgia.
.jpg)
ELS POLLS: Són insectes que solament viuen en l’ésser humà (cap i parts piloses). Són negres i llargaruts. No salten ni volen com els mosquits i mosques. Llurs llémenes queden tan fermament pegades al brot del cabell, com si haguessis posat ciment. Per això, una de les primeres coses, era tallar a zero els cabells i rentar el cap, cada dia al mati, amb vinagre deixant que actués durant dues hores. Així quedaven immobilitzats i ja no s'arrapaven tant als cabells. Desprès amb una pinta mullada és desfeien els nusos dels cabells i amb molta cura, un per un, la mare els anava treien i amb l’ungla del dit gros els matava. Al matar-los sentia un so com si esclafessis quelcom. Per dues vegades van rapar-me al zero.
LES PAPARRES. Son paràsits que xuclen la sang dels seus hostes. Tenen el cos ovalat i viuen entre la vegetació i es llancen al cos dels animals que passen al seu costat, singularment els gossos, aterrant en llurs orelles. Penetren la pell i comencen a xupar la sang. Quan s'han inflat i estan plenes queden ampul.lades. Vaig tenir-ne una i vaig sofrir el que no es pot dir. Me la tragueren amb oli d'oliva i alcohol i una agulla molt calenta. Desprès vaig tindre febre i dolors musculars, per aquesta raó, mai més em vaig apropar als gossos.
Comentari.
Confio que aquestes pàgines us hagin agradat puix les he fet amb molt d'afecte al tractar-se del meu poble ( VILAPLANA) i de casa meva ( CAL MENGOL ). A pàgines posteriors aniré contant-vos detalls meus, de la meva família, dels meus amics, jocs, cançons, festes i costums, i de les cases on vaig fer bona estada. Voldria, si és possible, que m'acompanyéssiu en aquesta tasca. I s'hi trobeu errors o equivocacions m'ho dieu amb tota franquesa.
